Eixida etnogràfica a Barxeta!

El Sopar de les Granotes!

El passat dissabte dia 13 d'agost celebrarem la tercera edició del sopar de les granotes. Aquest any, a més de l'eixida a peu abans del sopar pel fantàstic entorn de la Vall de Barxeta, férem una eixida aquàtica pel Riu Barxeta. Anàrem des del Gorg del Baladret fins al Gorg del Pont (més avall en teniu el vídeo), i poguérem gaudir d'un entorn ripari de naturalesa exuberant. També gaudirem de les explicacions de Lluís Seguí sobre les llegendes populars ancestrals lligades a les zones humides com els gorgs, les fonts, els llacs, .... Lluís ens parlà de les nimfes o dones d'aigua i d'algunes de les moltes històries populars relacionades amb elles. També ens explicà com l'església catòlica, en no poder acabar amb aquestes llegendes populars, a anat apropiant-se-les, adaptant-les i substituint-les per versions més properes al seu dogma.

Després de l'eixida aquàtica férem l'eixida a peu. Pujarem fins al cim del Tossal des d'on poguérem contemplar gairebé tota la Vall de Barxeta. Durant el trajecte poguérem gaudir de les explicacions de Lluís Seguí que ens portà per la font del Tossal, encara dins de Barxeta, fins al cim del Tossal on, una vegada dalt, poguérem gaudir del paisatge i de les seues explicacions sobre la Vall de Barxeta, els seus límits, el tipus d'ecosistemes i els usos ancestrals d'aquest entorn (us deixe els vídeos de les explicacions, no us els podeu perdre!)









Finalment, en tornar, una vegada a Barxeta, alguns dels companys de l'associació ja ens tenien preparat les taules, cadires, el foc i les graelles al costat del llavador per poder torrar. Gaudirem del sopar i, sobre tot, de la companyia de tots els que allí estàvem, mentre escoltàvem el cant de les granotes al llit del Riu Barxeta.

Presentació del llibre "La veu de la memòria"

El passat dijous 28 de juliol vaig tindre la sort i el privilegi de poder assistir a la presentació del llibre "La veu de la memòria". La presentació del llibre va estar a càrrec d'aquesta associació (ADMB) i presentada pel seu president, Lluís Seguí. A la taula també seien l'autor del llibre, l'estimat Toni Martínez i, com no, el protagonista del mateix, Pep Gimeno "Botifarra".

Lluís Seguí va explicar que un dels objectius més importants de l'associació també és preservar el llegat cultural que tenim al nostre país i, per això, des dels seus inicis l'associació ve organitzant una sèrie d'actes que permeten retrobar-nos amb les nostres arrels en un sentit general. És per això que l'associació es troba compromesa i implicada en el reconeixement d'aquells personatges, grups, associacions, ... que han segut i són un referent cultural de la nostra identitat.

Toni Martínez ens va explicar d'on va sorgir la idea d'escriure aquest llibre sobre la vida i obra del nostre benvolgut Pep Gimeno "botifarra", i de la necessitat de recollir i classificar tot el material del que disposava al respecte com a forma de preservació temporal i per poder donar-li la màxima difusió possible. Toni Martínez ens contà diverses anècdotes i vivències derivades de la seua tasca de recerca per fer el llibre, moltes d'elles protagonitzades pel mateix Pep Gimeno. També ens va explicar com va lligada la vida i obra de Pep Gimeno a la nostra identitat, no només de la comarca de la costera, si no també de tot el País Valencià i fins i tot d'arreu dels Països Catalans.

Finalment, Pep Gimeno no va parlar, ell va fer allò que millor sap fer, cantar!, i entre cant i cant ens contava històries, anècdotes, sussoïts, endevinalles i demés reculls de la nostra cultura popular ancestral, adreçat amb el seu estil propi i característic . Més avall teniu alguns vídeos sobre les seues intervencions

Rafa Pastor

RESPOSTA DE L'ASSOCIACIÓ AL SENYOR ENRIC SOLER

El senyor Enric Soler, regidor del Bloc a l’Ajuntament de Barxeta, i cap de llista per aquesta formació política a les properes eleccions, ha criticat en el seu blog personal la nostra associació pel fet que alguns dels nostres socis formen part d’una determinada llista electoral, el nom de la qual no diu però que és clarament identificable.

No entenem la crítica que ens fa l’actual regidor del Bloc, sobretot perquè no s’ajusta a la realitat. Primerament, hauria de saber que les persones que solen implicar-se en associacions de qualsevol mena, si volen incidir en les decisions polítiques que les afecten, tenen opinió política i, fins i tot, militen en organitzacions polítiques que són afins a les sensibilitats que defensen aquestes associacions. L’Associació en Defensa del Massís del Boscarró no n’és una excepció.

Però s’equivoca per complet el senyor Enric Soler quan insinua que la nostra associació està vinculada a una determinada llista política. De fet, membres nostres es presentaran almenys en dues opcions polítiques diferents a les eleccions municipals de Barxeta. Això, per a nosaltres, és positiu perquè com més persones vinculades a la defensa mediambiental i cultural de la Vall de Barxeta formen part del futur Ajuntament, els nostres plantejaments tindran més ressò i més possibilitat de realitzar-se.

Ens sorprèn la crítica del canditat a l’alcaldia del Bloc perquè tenim una relació cordial i afí en molts objectius amb la militància del Bloc de Barxeta. Fet i fet, hem coincidit en actes i en activitats comunes. Si potser no hi ha membres de l’associació en la llista electoral del Bloc de Barxeta és perquè no han tingut gaire interès a formar-ne part. De fet, ens ha sorprès que ni al blog personal d’Enric Soler ni a la pàgina del Bloc de Barxeta hi ha l’enllaç amb el blog informatiu de l’Associació en Defensa del Massís del Boscarró.

Fet aquest aclariment, volem insistir a dir que la nostra associació, com demostren els fets, és oberta a totes aquelles persones que, independement de la seua militància o simpatia política, estiguen interessades en la defensa cultural i mediambiental del Racó de Barxeta i dels Països Catalans.

Proposta presentada sobre l'incendi patit

Aquesta proposta l'hem presentada a la consideració de l'equip de govern i dels partits polítics de Barxeta per al proper Ple Extraordinari, referit a l'incendi que vam patir a primeries del mes de setembre.

Open publication - Free publishing - More proposta

Eixida Riu Barxeta dia 3 de juliol de 2010

EL PAÍS DELS RACONS: dels Giulars al Pla de Suros (PART 1)

Els matins, a les muntanyes diàniques més costaneres, sempre solen ser presidits per boires apegaloses, que si bé solen esbandir-se a mig matí als dies càlids de l’estiu, acaben sent una font importantíssima d’aigua per a la vegetació culminal, fins i tot de la dels vessants boscats al ple de l’eixut estival. És així com trobarem l’obac del Boscarró i el cara-sol del Toro a la partida dels Giulars, dins del terme de Barx. És veritat que aquesta grandíssima clotada d’origen càrstic i amb desguâs subterrani no forma part de la Vall del Barxeta, però sí que és partidor natural entre la conca hidrogràfica d’aquest i l’anomenada dolina del Pla de Barx. És per això, perquè és «terra de ningú», o Racó en el mateix, que em plau explicar-vos, i si poguera ser transmetre-vos la intensa serenor i quietud de les seues pinedes d’alts i esponerosos pinastres, dels foscos carrascars, acompanyats per la que és, possiblement, la millor representació d’un sotabosc alt de laurisilva ombrívola i humida, on podríem aturar-nos a cercar les petjades d’algun follet o faune que hi puga pul·lular.
Certament, el seus rodals immensos de falagueres ombrejades, m’inviten, malgrat el meu escepticisme, o incredulitat, a buscar en el fons del bosc (en realitat, el meu subconscient), algun remei màgic que cure de l’estupidització “pragmàtica” a la que em veig abocat cada dia. Ben cert, dins la boscúria, hi ha follets i petites fades; n’estic segur. Estic referint-me als moixons que m’acompanyen, literalment, entre els fleixos, marfulls, carrasques i pins, tot resseguint les seues soques a la cerca d’aliment, com fan els roda-soques (raspinells), o de punta en punta de branca, com el capellanet. Però de tots qui més s’assemblaria a una criatura mitològica seria, sense cap mena de dubte, una parella de senyoretes que, amb seu aspecte rabassut, acotonat i cuallarg, i caràcter confiat, representen, certament, les amfitriones forestals per excel·lència. Abandonarem els Giulars per un collet flanquejat per carrasques joves. Descendint pel Portet dels Suros contemplem un magnífic mosaic de màquia, brolla i clapes de carrascar, potser encara millorat amb la presència d’escasses i petites taules d’oliverar, amb marges de pedra en sec, que trobarem als darrers revolts. L’encant d’aquesta baixada de sòls prims i mig cara-solada rau en la seua riquesa florística, especialment en bulbs, que amb narcisos, espaselles, lliris... esguiten espectacularment la brolla.
Però no podem obviar el fosc, tancat i exhuberant bosc mediterrani de carrasca i fleix que domina el paisatge cap a migjorn, i que possiblement siga el màxim exponent de bosc termòfil primigeni que resta al Diània. Es tracta, doncs, de l’Ombria del Boscarró. Un dels pocs retalls de “selva” que ens queda als diànics. No us penseu que m’excedesc massa en la meua descripció, ja que qui ho vulga que intente endinsar-s’hi. Jo ho he fet, i us puc ben assegurar que una vegada dins, i malgrat ser un bosc jove, la sensació és d’haver-nos allunyat del brogit “civilitzador” molts i molts quilòmetres.
I a dalt, els blanc cingles, distants, eterns, senyeres del meu país. Tant de bo els poguera descriure la prosa de l’Enric Valor, és clar. Solemne i grandiosa penya blanca, senyora indiscutible del Pla de Suros, que ens sorprèn amb les seues dues sureres centenàries, relictes de l’antic bosc acidòfil que dominava aquest fons de vall, antítesi del carrascar de l’obaga i de les màquies assolellades del Toro. Actualment, però, i gràcies a l’abandó del vinyets i ametlerars, tornen a nàixer nous peus de surera, juntament amb els alts i trempats pinastres, l’esquerpa cambrona i les florides i espectaculars estepes: negra, borrera i blanca.
Resseguint el barranquet dels Suros, que per aquesta part és poc més que un escorredor flanquejat de carrasques, lledoners i garbullers de cirereta, i alguna prunera despistada, però en bon estat, residu d’antics conreus ara perduts, per fi eixirem d’aquesta fèrtil i dolça plana: pel collet dels Depòsits; i entre el carrascar i acolorides màquies ens anirem acostant al Pla de Corrals, antiga contrada ramadera, portal per excel·lència de la Vall del Barxeta. Però això, ja és una altra història...

Lluís Seguí i Calabuig.





Foto1: Esplèndida surera amb la Penya Blaca al fons (Pla de Suros)
Foto2: Màquia al Pla de Suros