dimarts, 4 d’agost de 2009

De llops i gossos

Les cultures anomenades modernes, a tot l’Holàrtic han tingut com a bocs expiatoris dins la fauna diversos animals relacionats amb la nit, el bosc, el misteri; en definitiva, amb la “maldat” demoníaca. Tot açò és fruit del supremacisme imposat per les religions del Llibre que malauradament hem hagut de patir els darrers 2000 anys.
Entre aquestes “salvatgines” podem incloure tota mena de serps, còrvids, mussols i òbiles, ratpenats, fèlids, cabres i, particularment, el llop. Si bé tots aquests animals es distingeixen per la dificultat en la seua domesticació i aprofitament econòmic, i, per tant, en impossibilitat per a ser sotmesos a la “superioritat” humana i divina. En el cas del llop la seua “rebel•lia” ha estat castigada amb la persecució i l’extermini sistemàtics més intensos que s’han donat a tot l’Holàrtic. Val a dir que a Diània ja fa un segle que fou eliminat, i que, ara per ara, als Països Catalans només hi ha una recent i incipient població a la serra del Cadí i a la zona del Canigó. Aquest odi irracional i prepotent ha estat donat pel fet que el mateix llop ha oferit als humans un dels servidors més mesells que hom puga trobar: el gos. Que tot i ser sang de la seua sang n’és l’antítesi, si no biològica sí etològica i filosòfica de l’essència llibertària del llop. Ningú no odia tant el llop com el gos del pastor. Potser fins i tot més que el mateix pastor. El gos mesell i servil ha estat ensinistrat per a perseguir i aniquilar el seu germà lliure i digne.
Els humans prepotents no deixen mai de reproduir les seues misèries sobre ells mateixos i els qui els envolten. Nosaltres, els humans humils i dignes, sempre reivindicarem el Llop. A efectes del comportament polític humà, el gos pacta, el Llop reinvindica, lluita.
No a l’alta tensió, no als trasvasaments, no als macroabocadors. Ni ací, ni enlloc.

Lluís Seguí i Calabuig