dimarts, 4 d’agost de 2009

De llops i gossos

Les cultures anomenades modernes, a tot l’Holàrtic han tingut com a bocs expiatoris dins la fauna diversos animals relacionats amb la nit, el bosc, el misteri; en definitiva, amb la “maldat” demoníaca. Tot açò és fruit del supremacisme imposat per les religions del Llibre que malauradament hem hagut de patir els darrers 2000 anys.
Entre aquestes “salvatgines” podem incloure tota mena de serps, còrvids, mussols i òbiles, ratpenats, fèlids, cabres i, particularment, el llop. Si bé tots aquests animals es distingeixen per la dificultat en la seua domesticació i aprofitament econòmic, i, per tant, en impossibilitat per a ser sotmesos a la “superioritat” humana i divina. En el cas del llop la seua “rebel•lia” ha estat castigada amb la persecució i l’extermini sistemàtics més intensos que s’han donat a tot l’Holàrtic. Val a dir que a Diània ja fa un segle que fou eliminat, i que, ara per ara, als Països Catalans només hi ha una recent i incipient població a la serra del Cadí i a la zona del Canigó. Aquest odi irracional i prepotent ha estat donat pel fet que el mateix llop ha oferit als humans un dels servidors més mesells que hom puga trobar: el gos. Que tot i ser sang de la seua sang n’és l’antítesi, si no biològica sí etològica i filosòfica de l’essència llibertària del llop. Ningú no odia tant el llop com el gos del pastor. Potser fins i tot més que el mateix pastor. El gos mesell i servil ha estat ensinistrat per a perseguir i aniquilar el seu germà lliure i digne.
Els humans prepotents no deixen mai de reproduir les seues misèries sobre ells mateixos i els qui els envolten. Nosaltres, els humans humils i dignes, sempre reivindicarem el Llop. A efectes del comportament polític humà, el gos pacta, el Llop reinvindica, lluita.
No a l’alta tensió, no als trasvasaments, no als macroabocadors. Ni ací, ni enlloc.

Lluís Seguí i Calabuig

diumenge, 3 de maig de 2009

Parlament de Toni Cucarella en l'homenatge a Joan Pellicer

(Vegeu el vídeo dels actes al final de l'escrit)

Ara fa tot just un any que l’Associació en Defensa del Massís del Boscarró va presentar els seus estatuts. No és que ens importe gaire la data oficial i burocràtica. De fet no ens importa gens. De fet no sabem en quin moment, amb nom o sense, amb estatuts o sense, començàrem a funcionar. Hem vingut al món com naixen les coses en la natura: en part per amor, en part per germinació natural, en part per instint de pervivència.

Si he esmentat en quin moment presentàrem papers és només per fer referència a allò que diuen. Perquè en els papers hi ha molta lletra de borumballa, o siga de farciment, lletra que hem copiat i enganxat d’altres papers per poder passar el tràmit. Tanmateix, hi ha una part de la lletra dels nostres estatuts que té un valor essencial: pel que té de gratitud, pel que té d’horitzó, pel que té d’anhel, pel que té de record viu i perdurable. És l’article cinquè, que diu: L’ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DEL MASSÍS DEL BOSCARRÓ, amb la seua constitució fa homenatge permanent a la tasca realitzada per l’etnobotànic i amic Joan Pellicer...


Joan Pellicer ha estat un dels grans savis valencians. Tanmateix, un home a qui aquest país nostre, tan ingrat, el considerava poc. Potser perquè en els anys en què Joan compartia els seus coneixements a través de llibres, xarrades i caminades, fins i tot amb brevíssimes aparicions televisives, aquest país nostre patia la demència especulativa pel ciment i la rajola, una devastació de la que ara patim les conseqüències econòmiques, però que encara no hem patit totes les mediambientals. En aquell context (que és encara, per desgràcia, actual), l’obra sàvia i brillant del nostre mestre i amic Joan Pellicer no podia tenir altaveus. La seua veu l’escoltàvem els qui, com ell, sabem que els humans tenim part de naturalesa vegetal i fem arrels, i per tant fem respecutosa comunió amb el paisatge i amb tots els seus habitants. Més i tot nosaltres, que formem part del país diànic, la mítica i màgica Diània, que ha estat la base fonamental del seu ingent treball d’investigació.

Diu Pellicer al pròleg del primer libre del Costumari Botànic: «Entre els distints territoris o espais naturals en què ha estat dividit el País Valencià i els restants de parla catalana, amb criteris principalment de geografia física, prenent en consideració factors com el relleu, el clima, el sòl o la vegetació, el territori diànic [...] aquest tros del planeta Terra –més aviat eixut i aspre, però criador i amable– és un territori que podria comparar-se, gràficament, a una nau amb la proa apuntant al sol naixent o a una illa cenyida per les aigües de tres rius i de la mar: el riu Xúquer per tramuntana, el riu Vinalopó per ponent, el riu de la Vila per migjorn i la mar nostra per orient... »

Cal dir ara que un dels objectius fonamentals de L’Associació en Defensa del Massís del Boscarró és conscienciar les persones i les administracions públiques de la necessitat de preservar la nostra porció diànica: el Massís del Boscarró. Volem aconseguir la declaració de Parc Natural, perquè entenem que això constituirà no solament la salvaguarda del nostre entorn vital d’éssers humans, també el nostre futur econòmic, més sostenible i més saludable que no l’actual model especulatiu i devastador, basat en la destrucció i la cobdícia, que és el capitalisme salvatge.

També volem treballar perquè la tasca feta per Joan Pellicer no s’estronque amb la seua mort, no caiga en l’oblit dels mesquins, dels mediocres, dels desagraïts, dels acabacases, dels botiflers. Cal que hi haja continuadors i ampliadors de la seua obra. Insistirem, doncs, com ell volia, a demanar «un equip format per botànics, farmacòlegs, metges, etnògrafs, filòlegs, historiadors i estudiosos de la mitologia, coordinats per algun departament de la universitat. Nosaltres (diu Joan pellicer) no som ni ombra de tot això, però en tenim la visió i en sentim l’anhel, bo i posant tot el nostre xicotet esforç, seny i imaginació, a tall d’ínfima semença...»

Era el seu anhel i és el nostre. Cada any tornarem a recordar el mestre i l’amic, per mantenir viu tot el que compartírem amb ell, per enaltir tota la tasca que ell va fer i que no consentirem que s’abandone, sinó que volem propagar-la i continuar-la: per amistat, per agraïment, i per l’anhel vital que fa que estimem profundament, arreladament, la nostra terra.

Més informació sobre l'acte i el lliurament del I Premi Joan Pellicer a Pep Gimeno "Botifarra" en la crònica de LLIBERTAT.CAT.

dimarts, 28 d’abril de 2009

DIA EN RECORD I HOMENATGE A JOAN PELLICER

L’Associació en Defensa del Massís del Boscarró dedica un dia l’any per recordar i retre homenatge a Joan Pellicer. Joan Pellicer ha segut una de les personalitats que ha inspirat la creació de l’Associació en Defensa del Massís del Boscarró. Aquest any farem el dia de Joan Pellicer el proper 2 de maig a Barxeta amb els següents actes:


Començarem a les 21.00 hores fent un sopar de torrà. L’Associació encendrà les fogueres per poder torrar i oferirà vi, cacau i tramussos. Cadascú es portarà la carn per torrar.


En acabar de sopar Pep Gimeno “Botifarra” i Feliu Ventura ens cantaran unes cançons en homenatge a Joan Pellicer.


Tenim previst l’entrega d’un guardó a una persona destacada d’alguna de les poblacions que abasta el Massís del Boscarró.


Després muntarem una gran festa amb l’actuació de dos grups de rock de la terra.


Seguidament teniu un muntatge que passarem eixe dia juntament amb un vídeo d’un dels seus actes.




diumenge, 5 d’abril de 2009

La Lluenta

Una de les meravelles que ens podem trobar al Massís del Boscarró és la Lluenta. Es tracta d'un rèptil termòfil i típicament mediterrani, de nom científic Chalcides bedriagai (Boscá, 1880) de la família Scindidae i del gènere Chalcides. Té un cos molt brillant degut a les escates fines i uniformes. Disposa de potes curtes i sol mesurar uns 16 cm, on quasi la meitat són de cua. Sol menjar petits invertebrats que es troben sota la terra o sota les fulles caigudes. És ovovivípar i el podem trobar a tot el País Valencià tant a les zones muntanya com a dunes de la costa. Es tracta d'un endemisme ibèric.

Seguidament teniu un parell de fotos que ha fet un company de l'Associació a una Lluenta trobada al Massís del Boscarró:













En aquest enllaç teniu un vídeo de la Lluenta.

dijous, 19 de febrer de 2009

Benvingudes/benvinguts

L’abril de l’any passat es va fundar a Barxeta (la Costera, Països Catalans) l’Associació per la Defensa del Boscarró. Un dels objectius principals de l’associació és aconseguir la declaració de parc natural del massís i les seues zones d’influència: la Vall de Barxeta, els Plans Barx, les serres de Simat, la serra de Quatretonda i les de Llutxent i Pinet, fins als extrems, a banda i banda, de l’Estret de les Aigües de Xàtiva/Bellús i la Marxuquera en terme de Gandia.


Ara estrenem aquest blog per donar a conèixer les nostres activitats; també el farem servir com a espai d’informació i, alhora, com a mitjà per mostrar la riquesa natural que conté el massís del Boscarró.


Oferim aquest espai a totes aquelles associacions culturals i de defensa mediambiental que vulguen col·laborar en aquest blog.


En aquest escrit de benvinguda volem deixar unes paraules en record d’un dels savis valencians del nostre temps, l’etnobotànic Joan Pellicer. De fet, l’article 5è dels estatuts de l’associació diu que «amb la seua constitució fa homenatge permanent a la tasca realitzada per l’etnobotànic i amic Joan Pellicer».

Sigueu benvingudes i benvinguts.


La Penya Blanca i el Carrascar des del Pla de Suros (Barx)